1a avaluació-

TEMA 1: ENS ENTENEM?


external image 20100715180632-cavaller.jpg
9/12/2014
Més solucions exercicis de verbs:



Escanear 3.jpeg

Escanear 2.jpeg
Escanear.jpeg

Escanear 1.jpeg

6/12/2014

Solucions exercicis de verbs:

Escanear 5.jpeg

verbs2.jpeg

18/11/2014

LLENGUA: DOSSIER DE TEXTOS SOBRE LA DIVERSITAT TEXTUAL




11/11/2014

TEORIA SOBRE SIGNES DE PUNTUACIÓ





18/10/2014
GUIA PER ALS TEXTOS EXPOSITIUS SOBRE LES LECTURES TRISTANY I ISOLDA I TIRANT LO BLANC




POWER POINT D' INFORMACIÓ TEÒRICA SOBRE ELS LLIBRES DE CAVALLERIA I SOBRE LA LECTURA DE TRISTANY I ISOLDA



21/10/2014

CORRECCIÓ EXERCICIS D'ACCENTUACIÓ


17/10/2014

TEXT EXPOSITIU SOBRE LA LÍRICA TROBADORESCA


A continuació teniu un model d'exercici expositiu sobre un moviment literari del segle XX, escrit per un alumne de 4t d'Eso. Al final de l'exercici hi ha instrucciones sobre l'estructura del text i el contingut de cadascuna de les parts. Aquest text vos pot servir de model per escriure el vostre sobre la lírica trobadoresca, en el qual heu d'explicar què és, quan ocorre, quines característiques té, qui la protagonitza, per què apareix aquesta lírica, quins autors destaquen...




MATERIAL COMPLEMENTARI PER A LA INTRODUCCIÓ HISTÒRICA AL TEMA 1



Canta: Sau (CD Quina nit)

A PARTIR D'ACÍ ÉS MATERIAL DE L'ANY PASSAT!!!!!!!!

Més activitats voluntàries:

a) Lectura d'alguns dels millors poemes de la lírica de l'amor cortés
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/trobadors.htm

GRAMÀTICA: TEORIA SOBRE ELS DIFTONGS







TEORIA SOBRE EL COMENTARI DE TEXT




2. Exercici de recapitulació sobre el poema d'Ausiàs March "Quins tan segurs consells..". Guió de treball o esquema de continguts del text:




DOSSIER SOBRE RECURSOS LITERARIS O FIGURES RETÒRIQUES



LLENGUA: ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS: definició i característiques



Un exemple de text argumentatiu:

EL GENOCIDI CONTRA ELS CÀTARS



L’infern són els altres
external image catars.jpgRosa Montero, en un article publicat a El País setmanal, fa taula rasa de totes les cabales, faules i estupideses que han circulat sobre els càtars transformant la seva història en contes pseudo-esotèrics, sectes, desaparicions de Sant Grials i societats clandestines que custodien tresors imaginaris. Res més lluny de la veritable història dels Bons Cristians o Bons Homes i Bones Dones com ells mateixos s´anomenaven.En un moment on es produïa un verdader renaixement social i cultural al Languédoc francés, a la Corona d´Aragó i el nord-est d´Itàlia, tot aquest moviment de progrés protagonitzat per la burgesia i la noblesa provençal havia de tenir forçosament un vessant religiós en una època on ser ateu era impensable. I els cristians que encarnaren aquesta revolució foren els càtars. Gent, com diu Montero, “asombrosamente avanzados para la época”…”herejes muy intelectuales, muy racionales; tradujeron las Escrituras a las lenguas romances; consideraban que adorar la Cruz, un instrumento de tortura, era algo perverso y rechazable”.Tampoc creien en l´Infern del que deien era un invent de l´Esglesia per aterroritzar a la gent i mantenir-la sotmesa al poder (com d’altres més tard, parlarien d’òpium del poble…) Pensaven que Deu era pura bondat i per consegüent s´oposava a tot tipus de violència. La potència de l´Església no ho podia tolerar. Innocent III, que havia declarat la “plenitud de poders de la Santa Seu sobre els sobirans” i s´havia autonomenat “Cap d´Europa”, convocà una croada i els exèrcits papals i del rei de França ofegaren els càtars en un bany de sang, i per si no era prou, a continuació, va crear la Inquisició. Quan els guerrers marxaven dels pobles, arribaven els inquisidors! I així fins l´ultima batalla, fins l´últim niu d´heretges, Motségur.
I aquí ve una conclusió que Rosa Montero no treu, es queda a la Edat Mitjana. Totes les cabales i estupideses que s’han anat creant sobre el moviment càtar al llarg de segles fins als nostres dies no sorgeixen per generació espontània; darrera de tot això, hi ha un poder civil i religiós vencedor, potent, que suscita, fomenta i recompensa totes les faules i estupideses amb un sol i únic objectiu, fer passar a un segon pla les atrocitats comeses i justificar, a posteriori, l´injustificable. I per a aquesta tasca no fan falta directrius però tampoc falten mai diners, prebendes i honors capaços de convéncer les elits més escrupoloses i les ments més priviligiades, excepte comptades excepcions que no es deixen portar pel corrent i que ens “salven els mots” com deia el poeta.

Repasseu al llarg dels segles la història de la Humanitat. Des de les més antigues civilitzacions, els vencedors han volgut passar sempre a la Història com els bons, els “civilitzadors”. Als vençuts, sistemàticament els han fet passar com els primitius, els bàrbars, els fanàtics. Foren quins foren, o foren com foren els uns i els altres. I això fins els nostres dies. El nostre món judeocristià occidental, amb els seus intel·lectuals i escriptors, als quals s´afegí el segle passat la indústria del cinema, ens han fabricat des d' indis cruels fins a asiàtics torturadors, anarquistes sense ànima, comunistes despietats i musulmans traïdors.
Que no és tan evident i simple com ho escric? Per descomptat!
ÀNGEL CASTANYER

COR D'ACER, DE CARN I FUSTA (Vida d'Ausiàs March)

















TEMA 2: LA CREU, L'ESPASA I ELS DINERS


external image Tristany+i+isolda.jpgexternal image Herbert+Draper+Tristan+Isolde-.jpg

TRISTANY I ISOLDA





HERBERT DRAPER

WAGNER, TRISTANY I ISOLDA: PRELUDI

Zubin Mehta conducting Bayerische Staatsoper Bayerisches Staatsorchester (National Theatre Munich)


POWERPOINT SOBRE LA NARRATIVA DE CAVALLERIES O ROMAN COURTOIS





Els espais de Tirant lo Blanc: algunes imatges il·lustratives dels espais on transcorre l'acció. Mireu-ho:






VERBS DE LA 3a conjugació: exercicis








TEORIA SOBRE DIFTONGS




EXERCICIS D'ACCENTUACIÓ





Exercicis de verbs









ACTIVITATS DE RECAPITULACIÓ:

Consulta aquests enllaços sobre dues dones, Leonor d'Aquitània i Maria de França, el paper de les quals en el desenvolupament de la cultura cortesa va ser molt important:
  • Maria de França
http://www.ub.edu/cdona/lletra_de_dona/fitxautora/mariadefranca.htm


http://ca.wikilingue.com/es/Mar%C3%ADa_de_Fran%C3%A7a_(poetisa)

  • Leonor de Aquitània

http://www.arteguias.com/biografia/leonordeaquitania.htm


DEBAT AL FÒRUM:

  • Per què sabem tan poques coses sobre el paper que les dones de l'Edat Mitjana van desenvolupar en la vida cultural del seu entorn?
  • Quina responsabilitat tenim els professors o, el sistema educatiu en general, en aquest desconeixement?
  • Creus que és possible canviar aquesta presentació masculina de la història i de la cultura en general? Com?