1a AVALUACIÓ

PROVA PAU: TEMES 1 I 3 DE LITERATURA






2/12/2014
Text per a treballar tema i resum



0/11/2014

Instruccions per al treball sobre la lectura LA PLAÇA DEL DIAMANT




TEMA 3 PROVA PAU:



DOCUMENTS DE SUPORT PER AL TREBALL SOBRE LA LECTURA DE RODOREDA:






Símbols de la Plaça del diamant


POWER POINT RESUM SOBRE LA COHERÈNCIA



CONSELLS PER A FER BONS RESUMS DE TEXTOS




14/10/2014

Característiques dels textos argumentatius




28/09/2014

Informació sobre TIPOLOGIA TEXTUAL: classificació i caracterització dels textos d'acord amb l'estructura o organització interna.


Del document que pose a continuación no tindrem en compte ni els textos predictius ni els teatrals



22/09/2014

POWER POINTS SOBRE EL ROMANTICISME







TREBALL REALITZAT PER PATRICIA CUTILLAS ( CURS 2012-2013)



UNITAT 1: REFLEXIÓ SOBRE LES HABILITATS COMUNICATIVES DE LLEGIR I ESCRIURE






A PARTIR D'AQUÍ INO INTERESSA: NFORMACIÓ ANTIGA DEL CURS 2013-2014 que aniré reciclant




Esquema de continguts sobre el comentari de text prova pau




Comentari de text sobre "La cohesió lingüística"



Informació sobre els textos argumentatius:





Correcció text ELS FACTORS POLÍTICS


Iinformació per a l'examen de dijous:
1)
els textos de Jesús Tuson pertanyen a l'àmbit acadèmic i són assaig de divulgació científica. A pesar que aquest gènere es diu "assaig" no té caràcter literari.
2) A banda d'analitzar un text, en l'examen de dijous haureu d'escriure un text d'opinió sobre el contingut que es plantege. En aquest apartat demostrareu el coneixement dels conceptes de sociolingüística. (Perdoneu que no ho haja dit en l'hora de classe: se m'ha oblidat)


Document de treball sobre SOCIOLINGÜÍSTICA



Exercicis sobre "Canvi i caiguda de preposicions"








"FIL DE LLUM" POLSERES VERMELLES




ACLARIMENTS SOBRE ELS REGISTRES ( EN RELACIÓ A LA DARRERA CLASSE) i CARACTERÍSTIQUES DE CADA REGISTRE




LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I ELS REGISTRES



PRINCIPALS DIFERÈNCIES DIALECTALS DIATÒPIQUES I MAPA DELS DIALECTES






Teoria sobre els principals signes de puntuació















I











TEORIA GRAMATICAL: PERÍFRASIS OBLIGACIÓ, APOSTROFACIÓ I INFINITIUS








Sildeshare presentació sobre actituds lingüístiques


TUTORIAL PER A FER BONES PRESENTACIONS EN POWER POINT, OPEN OFFICE O PREZI:

http://www.um.es/atica/contenidos/streaming/FLASH/player2.php?formato=169&video=473/1789.mp4



POWER POINT SOBRE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I L'ESTÀNDARD





ACCENTUACIÓ I DIÈRESI: TEORIA I EXERCICIS

TEORIA:


EXERCICIS:


SOLUCIONARI:



LA PLAÇA DEL DIAMANT


1) INFORMACIÓ SOBRE ELS SÍMBOLS A LA NOVEL·LA DE M. RODOREDA:




2) Resum de l'argument

La plaça del DiamantLa plaça del Diamant narra la història d'un procès de pèrdua i recuperació d'identitat. Natàlia, la protagonista, és una noia òrfena de mare, que treballa de dependenta en una pastisseria, que té un promés formal i que coneix Quimet, un altrenoi, en un ball de la Festa Major de Gràcia. La relació amb en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any, capgira radicalment la seva vida, a més de sotmetre-la a un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat. Ja en el primer capítol, la noia deixa de ser Natàlia per esdevenir Colometa. Natàlia-Colometa és, en la primera part de la novel·la, una noia ingènua, bondadosa i passiva, que no sap gaire què és el món i pateix se li demanen alguna cosa i ha de dir que no. Aviat és mare de dos fills, entra en una progressiva espiral d'angoixes i opressions: ha de suportar les rareses de Quimet, ha de treballar fora de casa, no pot atendre correctamnt els fills i li toca viure uns moments històrics delicats. La més significativa d'aquestes opressions és la progressiva invasió de la pròpia llar per part dels coloms que cria el marit. I és en contra aquesta opressió que es rebel·la Colometa el dia que inicia el camí cap a la maduresa aprèn a dir que no. I el primer que fa es desfer-se progressivament dels coloms. El personatge ha madurat i ha pres una decisió: es revolta contra allò que considera injust i inicia un llarg camí de recuperació cap a la pròpia identitat. L'acció contra els coloms és una rebel·lia contra el marit perquè els coloms són d'en Quimet. Per un altre costat, el canvi interior es produeix de manera paral·lela a la revolució exterior amb l'inici de la guerra civil espanyola. Quimet es converteix en un milicià primerenc que és destinat, més tard, al front d'Aragó, on mor. La mort del marit, la immensa desolació de la postguerra, la gana i la misèria que passen els seus fills l'aboquen a pensar en un suïcidi col·lectiu -ella i els dos fills- com a única alternativa. Sortosament el projecte no tira endavant perquè l'adroguer que li ven salfumant obre una porta a l'esperança en oferir-li una feina i, mesos més tard, la possibilitat de fer la vida amb un nou matrimoni. Un matrimoni d'avantatges perquè a banda de millorar el nivell econòmic, Antoni, l'adroguer, és mutilat del mig per la guerra, fet que estalviarà a la protagonista el trauma de les relacions sexuals. Per un altre costat, és el mateix adroguer qui comença a restituir la identitat perduda adreçant-se-li pel seu nom: Natàlia.
3)

EL FRUIT DE L'EXILI
Exiliada una bona part de la seva vida -de finals dels anys 30 a meitat dels 70-, un exili llarg i difícil, aquest exili tingué la contrapartida positiva de portar-la a viure a París i a Ginebra, ciutats on pogué estar en contacte estret amb llibres, exposicions, cinemes... I aquesta fou la gran escola d'una autodidacta dotada d'una gran intuïció i intel·ligència. D'una forta personalitat. L'altra gran escola fou la pròpia existència, aquesta existència que la va fer sortir de la seva torreta de Sant Gervasi i d'un món petit i endogàmic, per acarar-la amb dues guerres, com totes, de gran duresa i crueltat, unes guerres, uns exilis que seran el centre de la seva producció: Quanta, quanta guerra.. . es titula significativament la darrera novel·la que publicà, l'any 1980. Defugí la vida familiar, aquella més convencional, i aquesta circumstància li permeté endinsar-se cada cop més en un univers propi i de viure'l de manera intensa, sense limitacions de cap tipus. Però, evidentment, això s'esdevingué només per reflectir la vida de manera més intensa i, sobretot, singular; així ho demostra, per exemple, una novel·la inacabada , La mort i la primavera , publicada pòstumament, de l'existència de la qual no havi
a parlat mai públicament i en la redacció laboriosa de la qual esmerçà anys de treball. La pròpia existència i totes aquestes variades i intenses dedicacions -teatre, pintura, poesia, cinema...- enriquiran de manera notable l'obra de la novel·lista, i la dotaran d'una extraordinària profunditat, que fa que les seves obres es puguin llegir i, sobretot, rellegir. I ella que, en iniciar el seu exili l'any 1940, sense voluntat de dedicar-se llavors a la literatura, pel que acabava de viure, va escriure a Carles Pi-Sunyer, conseller de Cultura de la Generalitat, que si "un dia surt de mi una obra que per la seva qualitat pesi tant com exigeix el meu voler, donaré per liquidats tots els deutes que encara reclamo a la vida", haurà acomplert amb escreix l'aspiració, la justificació d'una vida d'autèntica creadora.

4) Trascendència literària

Article publicat al diari “Avui” el 12/04/03 per Carme Arnau
Mercè Rodoreda, Vint anys després
Als 20 anys de la seva mort, esdevinguda el 13 d'abril del 1983, la figura de Mercè Rodoreda ha esdevingut molt més polièdrica, molt més complexa. En aquest sentit, resulta gairebé premonitòria una frase de Malraux, que li agradava citar: "La mort canvia la vida en destí". Reconeguda i valorada, arran de la seva mort, com una novel·lista i una contista excel·lent, aquesta excel·lència no ha fet més que confirmar-se i, sobretot, universalitzar-se, com ho demostra la traducció de la seva obra a les llengües més diverses i, també, l'adaptació teatral i fins i tot musical de la seva producció. Així, per exemple, es reuní en un cuidat i únic volum tota l'obra contística, traduïda al castellà, Cuentos completos , amb un retrat inicial de Joaquim Molas. Però, sobretot, la mort de l'autora ha permès descobrir que la seva obra era molt més variada del que es creia, del que ella deixava entendre: poeta, pintora, autora teatral. Totes aquestes facetes enriqueixen una autora que és indiscutiblement la més important de les lletres catalanes contemporànies. De fet, Rodoreda conreà gaireb
é totes les disciplines artístiques. Només escadusserament, en canvi, s'havia referit a aquestes dedicacions i, per tant, resultava difícil de creure que hagués escrit un gruix tan notable de poemes, per citar només un exemple. Definida de manera molt encertada per Josep Maria Castellet com una persona secretive , aquests secrets -tan valorats d'altra banda en la seva producció-, no feien únicament referència a la vida, com es tendia a pensar, sinó també a l'obra, el que queda d'un autor, el llegat a la posteritat.

5)

Influències literàries: Doris Lessing, Virgínia Woolf, Katherine Mansfield, James Joyce, els escriptors americans de la generació perduda