4tesoD 2017-18 2aAval

2017

Teoria sobre el comentari de text






Comentari del poema Excelsior de Joan Maragall




power point sobre el Modernisme





Ampliació d'informació sobre el Modernisme


http://www.xtec.cat/trobada/modernis/modernis.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0194810

MODERNISME: UNA HISTÒRIA DE DESTRUCCIÓ (tv3)

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4354050


2) Posada en escena de l'escena IV de l'obra teatral de Pere Calders Antaviana. Es necessiten sis personatges principals, dos suplents i un director/a



Antaviana és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders i amb música i cançons de Jaume Sisa.
Es va estrenar el 16 de setembre de 1978 al Villarroel Teatre de Barcelona. El 27 de setembre d'aquell mateix any, a la mateixa Sala Villarroel, la companyia iniciava la programació regular d'un espectacle que acabaria esdevenint una fita del teatre català. Els actors d'aquella versió foren Assumpta Rodés, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Mar Targarona,Berty Tovías, Pepe Rubianes i Miquel Periel.
Els contes de Pere Calders triats per a la peça foren El primer arlequí, El principi de la saviesa, Hedera Helix, La finestra, En començar el dia, Els nens voladors, Feblesa de caràcter,Ganes de buscar-se-la, L'esperit guia, El testament de La Hiena, Quieta nit, La consciència, visitadora social, El desert, Raspall i Cada u del seu ofici.
L'autor va mirar de convèncer els Dagoll Dagom per no continuar el projecte. Ho explicava en una entrevista amb Josep M. Espinàs i es recull en dos folis plens de comentaris que conserva la companyia teatral. Tanmateix, un assaig general amb l'autor com a únic integrant del públic va ser suficient per resoldre tota reticència.
Vint anys després de l'estrena, un grup d'escriptors que incloïa Josep M. Lladó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver i Isidor Cònsul, van demanar la inclusió de la paraula antaviana(imaginada per Pere Calders en un conte infantil publicat a Cavall Fort) en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Un altre grup d'escriptors (amb Joaquim Molas, Josep M. Espinàs,Quim Monzó i Xavier Bru de Sala) s'hi oposaven per no limitar ni fixar l'abast de la paraula.
De resultes de l'espectacle de Dagoll Dagom més lectors s'apropen a l'obra de Pere Calders i, de fet, així s'inicia la redescoberta de l'autor als anys 70 i 80


1) Consulta la informació següent sobre l'autor, Pere Calders

http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=491

2)Consulta la informació següent sobre l'obra, Cròniques de la veritat oculta

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2niques_de_la_veritat_oculta

3) Llig el relat següent extret de l'obra:

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que
estava més amb pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut
un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es
clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint
persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit
l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:
- Us vinc a fer saber que al menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò,
al marge de la meva voluntat.
L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després
digué:
-No pot ésser.
-Sí, es clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent
llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula
amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
-No pot ésser, dic -repetí-. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa.
Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem
més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els
menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els
revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui
sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
-Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans.
-Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà
bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig
preguntar:
-Que és d’interès nacional, això?
-I tant!
-Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui,
amb això, no es sentiria ben pagat?


4) Després de veure l'obra de teatre, escriu un article d'opinió seguint el model següent.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/429762-tercer-acte.html


TEXT ANTAVIANA PER A GRUP 2:

aquest text forma part de l'entreacte


TEXT ANTAVIANA PER A GRUP 3:

els textos triats són les escenes V, VI i VII de la primera part



COMENTARI SOBRE EXCÈLSIOR DE JOAN MARAGALL




EXERCICI SOBRE LA LECTURA DE LA 2a avaluació


CONSULTEU EXERCICI SOBRE LA RECENSIÓ DE LA 1A AVALUACIÓ
4tesoE 11-12-1aAval